Història alternativa Wiki

El diumenge 16 de novembre de 2003 se celebraren les eleccions al Parlament de Catalunya. Foren convocades a votar 5.991.571 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir un total de 185 parlamentaris. Acudiren a votar 3.685.489 persones, amb una participació del 63,55 per cent.

Aquestes eleccions van representar un repte per les formacions catalanes degut a la decisió de Jordi Pujol de no presentar-se com a cap de llista i retirar-se de la política activa, després de vint-i-tres anys ocupant la presidència de la Generalitat i d'haver guanyat consecutivament els sis comicis electorals als quals s'havia presentat al capdavant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Context polític[]

La retirada de Jordi Pujol com a cap de llista per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va donar pas a Artur Mas, aleshores era Vicepresident (anomenat irònicament com «el delfí»), com a culminació d'un llarg procés successori. Mas va ser nomenat com a candidat el novembre de 2002 amb el repte d'aconseguir assolir el lideratge i mantenir el control sobre la política interna de CDC.

La coalició formada per ERC i Ciutadans pel Canvi, liderada per Pasqual Maragall, es trobava en una difícil situació després d'haver aconseguit superar a CDC en nombre de vots a les eleccions de 1999, però havent obtingut sis diputats menys a conseqüència de l'asimetria territorial. Maragall en la seva última oportunitat per assolir la presidència de la Generalitat de Catalunya havia d'aconseguir concretar el canvi que havia promès quatre anys abans, però que no li havia permès formar govern.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC), soci de govern de CDC des de les anteriors eleccions, continuava sent la tercera força política. El lideratge de Josep Piqué, però, es veia compromés després de la crisi de govern de 2002 que provocà quasi una ruptura del partit. No obstant això, Piqué va repetir com a president d'UDC i candidat a la presidència.

El Partit Socialista de Catalunya (PSC), liderat per Josep Borrell, continuava minvant la seva força de forma constant des dels anys huitanta però continuava treient bons resultats a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Els ecosocialistes d'Iniciativa Verds (IV) mostraven símptomes de millora després del daltabaix a les eleccions anterior. Sota el lideratge de Joan Saura, que era president d'IV des del febrer de 2000, el nou partit sorgit de la fusió de la federació d'Iniciativa d'Esquerra i Progrés i el partit ecologista Els Verds, va recuperar gran part del vot a les municipals d'aqueix mateix any.

El Partit Comunista de Catalunya (PCC), liderat per Jordi Miralles, es presentà junt amb la plataforma política Entesa d'Esquerres (EE), la qual aglutinava partits d'àmbit local, com militants del ja dissolt Partit Socialista de Catalunya Viu (PSUCV) i el Partit Obrer Revolucionari (POR). La unió del comunisme i l'esquerra alternativa obria la porta al retorn del PCC al Parlament de Catalunya.

Resultats[]

La coalició d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Ciutadans pel Canvi (CpC), liderada per Pasqual Maragall, va guanyar les eleccions amb 1.486.233 (39,04 per cent) i 75 escons, 23 més que la segona força política, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Es produeix un acord, anomenat Pacte del Tinell, per formar un Govern d'Esquerres i de Progrés entre Esquerra Republicana de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (ERC-CpC), el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa Verds (IV).

Dades generals[]

  • Cens: 5.941.015
  • Votants: 3.685.489 (62,04%)
  • Abstenció: 2.255.526 (37,96%)
  • Vots:
  • Vàlids: 3.667.653 (99,52%)
  • a candidatures: 3.645.866 (99,21%)
  • en blanc: 28.968 (0,79%)
  • nuls: 17.836 (0,48%)

Resultats[]

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern i el total d'escons assignat a cada partit

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 2003

CANDIDATURA VOTS % 1r REPART 2n REPART TOTAL CANDIDAT
Esquerra Republicana de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (ERC-CpC) 1.486.223 39,04% 73 2 75 Pasqual Maragall
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) 1.044.721 27,44% 52
52 Artur Mas
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) 493.961 12,97% 15 9 24 Josep Piqué
Partit Socialista de Catalunya (PSC) 356.474 9,36% 11 6 17 Josep Borrell
Iniciativa Verds (IV) 284.727 7,48% 6 8 14 Joan Saura
Partit Comunista de Catalunya - Entesa d'Esquerres (PCC-EE) 92.375 2,43% 2
2 Jordi Miralles
Unitat d'Aran (UA) 2.034 0,05% 1
1 Francés Boya
Identitat Catalana (IC) 38.660 1,02%


Josep Anglada
Escons Insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents (Ei-ADD) 3.619 0,10%


Carles Lladó
Partit Nacionalista Aranés (PNA) 1.959 0,05%


Jusèp Loís Boya
Partit Humanista de Catalunya (PHC) 1.552 0,04%


Pau Segado
Lluita Internacionalista (LI) 1.076 0,03%


Josep Lluís Fabregat

Investidures i mocions[]

Investidura del President del Parlament (14/12/03) A favor En contra Abstenció Absent
1a votació: Ernest Benach (ERC) 109 (75 ERC-CpC, 17 PSC, 14 IV, 2 PCC-EE i 1 UA) 76 (52 CDC i 24 UDC)

Ernest Benach, investit president del Parlament de Catalunya amb 109 vots a favor.

Investidura del President de la República (16/12/03) A favor En contra Abstenció Absent
1a votació: Pasqual Maragall (ERC) 108 (75 ERC-CpC, 17 PSC, 14 IV, 2 PCC-EE i 1 UA) 76 (52 CDC i 24 UDC)

Pasqual Maragall, investit president de la República de Catalunya amb 109 vots a favor.

Diputats electes[]

Esquerra Republicana de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (ERC-CpC)

  1. Pasqual Maragall i Mira
  2. Josep-Lluís Carod-Rovira
  3. Josep Maria Vallès i Casadevall
  4. Carme Valls i Llobet
  5. Joaquim Nadal i Farreras
  6. Pere Esteve i Abad
  7. Ernest Benach i Pascual
  8. Montserrat Tura i Camafreita
  9. Josep Huguet i Biosca
  10. Ernest Maragall i Mira
  11. Carme Porta i Abad
  12. Manuel Bustos i Garrido

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

  1. Artur Mas i Gavarró
  2. Felip Puig i Godes
  3. Francesc Homs i Ferret
  4. Carme Laura Gil i Miró
  5. Ramon Camp i Batalla
  6. Antoni Fernàndez i Teixidó
  7. Lluís Maria Corominas i Díaz
  8. Josefina Cambra i Giné

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

  1. Josep Piqué i Camps
  2. Josep Antoni Duran i Lleida
  3. Joan Rigol i Roig
  4. Rosa Estaràs i Ferragut
  5. Cristòfol Soler i Cladera
  6. Núria de Gispert i Català
  7. Josep Sànchez i Llibre
  8. Marta Llorenç i Garcia
  9. Josep Maria Pelegrí i Aixut
  10. Montserrat Nebrera i Gonzàlez
  11. Ramon Espadaler i Parcerisas
  12. Dolors Nadal i Aymerich
  13. Francesc Vendrell i Bayona
  14. Elena Ribera i Garijo
  15. Joan Flaquer i Riutort
  16. Joana Ortega i Alemany
  17. Antoni Castellà i Clavé
  18. Joan Carrera i Pedrol
  19. Maria Dolors Montserrat i Culleré
  20. Jordi Casas i Bedós
  21. Maria Rosa Puig i Oliver
  22. Daniel Sirera i Bellés
  23. Pilar Ferrer i Vanrell
  24. Albert Riera i Pairó

Partit Socialista de Catalunya (PSC)

  1. Josep Borrell i Fontelles
  2. Carme Chacón i Piqueras
  3. Miquel Iceta i Llorenç
  4. Higini Clotas i Cierco
  5. Bartomeu Munoz i Calvet
  6. Joan Ferran i Serafini
  7. Lluís Armet i Coma

Iniciativa Verds (IV)

  1. Joan Saura i Laporta
  2. Elisabet Font i Montanyà
  3. Joan Herrera i Torres
  4. Jaume Bosch i Mestres
  5. Salvador Milà i Solsona
  6. Josep Puig i Boix
  7. Maria Dolors Clavell i Nadal
  8. Francesc Hilari Pané i Sanç
  9. Joan Boada i Masoliver

Partit Comunista de Catalunya - Entesa d'Esquerres (PCC-EE)

  1. Jordi Miralles i Comte
  2. Mercè Civit i Illa

Unitat d'Aran (UA)

  1. Francés Boya i Alòs