Història alternativa Wiki
Advertisement

Ferran I de Catalunya (Viena, 1 de juny 1754 - Barcelona, 6 de desembre de 1819) comte de Barcelona i rei de Majorca com a Ferran III des de 1765 i fins l'any 1806. L'any 1814 va esdevenir el primer rei de Catalunya, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.

Orígens familiars[]

Va néixer l'1 de juny de 1754 al Palau de Schönbrunn de la ciutat de Viena sent el quart fill mascle de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Teresa I d'Àustria. Fou nét per línia paterna de Leopold I de Lorena i Elisabet Carlota d'Orleans, i per línia materna de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Fou germà, entre d'altres, dels emperadors Josep II i Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic; Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), casada amb Ferran I de Parma; Maria Carolina d'Àustria, casada amb Ferran I de les Dues Sicílies; i Maria Antonieta d'Àustria, casada amb Lluís XVI de França.

Rei de Majorca[]

Amb la mort de l'emperador Francesc, els territoris austríacs varen ser dividits entre els seus fills: el primogènit Josep va esdevenir emperador romanogermànic; Leopold (qui després seria l'emperador Leopold II) esdevingué gran duc de la Toscana; i Ferran, rei de Majorca. Des de l'any 1765 i fins a l'any 1771, Ferran III governà des de Barcelona el Regne de Majorca a través d'un Consell de Regència nomenat per la seva mare. L'any 1771 assumí el govern absolut de Catalunya i es dedicà a portar a terme nombroses reformes de caràcter il·lustratiu. Portà a terme reformes en la política industrial i en la llibertat personal, feu polítiques agràries destinades a augmentar la productivitat.

Amb l'ocupació francesa durant les Guerres Napoleòniques fou desposseït del seu càrrec i hagué d'abandonar la ciutat. Amb la signatura del Tractat de Campo Formio (1797) Catalunya va ser annexionada a França. Tot i que va mantenir el títol de comte de Barcelona, Ferran III i la seva cort es traslladaren a Palma que restà com a regne sota protecció francesa fins que, amb el tractat de Banyalbufar (1806), les illes Balears i Pitiüses foren formalment annexionades a l'Imperi Francès. Com a conseqüència d'aquest darrer tractat, Ferran III va haver de renunciar als seus títols i marxà cap a Viena.

La derrota francesa propicià el retorn de Ferran a Catalunya, entrant triomfalment sobre la ciutat de Barcelona el 23 de setembre de 1814.

Rei de Catalunya[]

En el marc de les negociacions del Congrés de Viena, Ferran va ser coronat com a rei de Catalunya el 10 de novembre de 1814 com a Ferran I. Aquest canvi de nom no només significà que el regne de Majorca va deixar d'existir sinó també la imposició i triomf de l'Antic Règim centralitzant a la cort de Barcelona. Ferran I es va recolzar en el baró d'Eroles, president del consell i home de confiança del rei, per dur a terme totes aquestes reforme i aturar així les idees liberals impulsades amb la revolució francesa i que caracteritzaren el període restauracionista a tota Europa.

Ferran I va morir el 6 de desembre de 1819, deixant el tro de Catalunya al seu fill Francesc Josep -futur Francesc I- i sent soterrat a la cripta reial de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Núpcies i descendents[]

Es casà el 15 d'octubre de 1771 a la Catedral de Barcelona amb Maria Beatriu d'Este, filla del duc Hèrcules III d'Este i Maria Teresa Cybo-Malaspina. D'aquesta unió nasqueren:

  • Josep Francesc d'Àustria i Este (1772)
  • Maria Teresa d'Àustria i Este (1773-1832), casada el 1789 amb el rei Víctor Manuel I de Sardenya
  • Josepa d'Àustria i Este (1775-1777)
  • Maria Leopoldina d'Àustria i Este (1776-1848), casada el 1795 amb Carles II Teodor de Baviera
  • Francesc I de Catalunya (1779-1846), rei de Catalunya (1819-1846)
  • Ferran Josep d'Àustria i Este (1781-1850), militar durant les Guerres Napoleòniques
  • Maximilià Josep d'Àustria i Este (1782-1863), Gran Mestre de l'Orde Teutònic
  • Maria Antònia d'Àustria i Este (1784-1786)
  • Carles d'Àustria i Este (1785-1809), arquebisbe i primat d'Hongria
  • Maria Lluïsa d'Àustria i Este (1787-1816), casada el 1808 amb Francesc I d'Àustria
Advertisement