Història alternativa Wiki
Advertisement

La independència de Catalunya començà a gestar-se quan la Fiscalia General de l'Estat presenta una querella contra el President Jordi Pujol el 20 de maig del 1984. Amb Convergència Democràtica de Catalunya afirmant que la querella era un atac contra Catalunya, la ràbia començà a prendre el control dels catalans. Poques setmanes després, començaren les primeres manifestacions. En un principi, el President Jordi Pujol demaná calma a la gent, però les coses canviaren quan l'Audiència Territorial de Barcelona decidí processar-lo el 26 de novembre del 1986. Llavord, Pujol prengué una posició més dura contra el govern de Madrid, amenaçant amb declarar la independència si no s'aturava l'ofensiva judicial. Al no fer-li cas l'Estat espanyol, Pujol decidí buscar suports internacionals i començà a armar-se, convertint catalunya en un polvorí.

En plenes tensions i amb el dos bàndols armats, el 2 de març de 1987 el President Jordi Pujol declara la independència de Catalunya davant del Parlament. El 3 de març, una columna de tancs de les Forces Armades d'Espanya entra per la carretera A-22, obligant al nou Govern Provisional de Catalunya -dirigit per Pujol- a fundar les Forces Armades de Catalunya a partir de les milícies armades durant l'any anterior. El mateix dia, la gent es revolta contra la columna de tancs i forma barricades, havent-hi conflictes armats entre tancs i civils. L'Exèrcit de Catalunya (secció de terra de les Forces Armades) comença els seus primers atacs contra la columna de tancs i també contra les delegacions militars del Govern d'Espanya. Els següents dies, la guerra causa 45 morts i 122 ferits al bàndol català i 78 morts i 206 ferits al bàndol espnayol, fent de la guerra una massacre de pocs dies. Alhora, diversos països comencen a posicionar-se sobre la independència de Catalunya. El 17 de març, els països que havien reconegut la independència eren: els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, els Països Baixos, Andorra, el Japó, Corea del Sud (República de Corea) i Taiwan (República de la Xina). Els països que s'havien posicionat en contra de la independència de Catalunya eren: Turquia, la Unió Soviètica, la Xina (República Popular de la Xina) i Corea del Nord (República Democràtica Popular de Corea).

Per evitar una catàstrofe humanitària, el 18 de març s'aprova un armistici entre Catalunya i Espanya, iniciant les negociacions entre els dos governs. Un mes després s'arriba un acord, i el 21 d'abril del 1987 es signa el Tractat de Gibraltar, que garanteix la independència de Catalunya i estableix les condicions pel repatriament dels funcionaris espanyols que treballaven a Catalunya. Respecte al Tractat, Jordi Pujol digué: "Quan vaig ésser escollit President no m'esperava això. Només volia un futur millor per a Catalunya dintre de la unitat d'Espanya, però la injustícia del govern espanyol contra Catalunya em va convèncer de que la independència no podia esperar més, que no era cosa de les gemeracions futures... Ara vull reconstruïr el país i que tots els catalans m'ajudeu a fer-ho, per un país millor, més just i més pròsper."

L'11 de Novembre de 1989, els catalans aprovaren en referèndum la Constitució de Catalunya redactada per l'Assamblea Constituent.

Advertisement