El Partit Socialista de Catalunya (PSC) és un partit polític català d'ideologia socialdemòcrata fundat el 1945. Actualment està integrat a la coalició Entesa Catalana de Progrés (ECP) al Parlament de Catalunya, la qual exerceix el govern des de desembre de 2015.
El seu líder és l'actual ministre de la Presidència, Miquel Iceta i Llorenç, primer secretari del partit des del juliol de 2014. El PSC és membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. En l'actualitat forma part del grup parlamentari Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) al parlament europeu. La seva organització juvenil rep el nom de Joventut Socialista de Catalunya (JSC).
Història[]
Antecedents[]
El PSC es considera hereu del Partit Socialista Català, una de les organitzacions que es van unir per fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 23 de juliol de 1936. A l'antic PSC hi convivien dues ànimes: una moderada i reformista, liderada per Rafael Campalans i Manuel Serra; i una altra leninista i que pretenia la reunificació de socialistes i comunistes, liderada per Joan Comorera. A la mort de Campalans (1933), Comorera va accedir a la secretaria general i les seves tesis es van acabar imposant amb el naixement del PSUC. L'ala moderada, liderada per Serra, va romandre al nou partit, acceptant la integració dins de la Internacional Comunista, assumint el centralisme democràtic i la imposició de les tesis leninistes.
No obstant açò, les tensions al si del PSUC es varen evidenciar amb la Segona Guerra Mundial i l'ocupació nazi de Catalunya. Manuel Serra va ser expulsat (1940) i, ja des de l'exili, els sectors socialistes es varen reorganitzar de manera diferenciada dels comunistes. En un inici aquesta reorganització es va materialitzar amb la creació del Reagrupament Socialista (1942), el qual s'uní anys després al Front de la Llibertat per constituir el Partit Socialista de Catalunya.
Si bé Manuel Serra i els membres del Reagrupament varen ser claus en el naixement del nou partit, aquest no es pot entendre sense la implicació del Front de la Llibertat i especialment de Josep Rovira. El Front de la Llibertat fou una organització antifeixista que agrupava a socialistes, anarcosindicalistes i trotskistes així com participava de la resistència de manera independent als maquis comunistes. Al capdavant del Front es situava el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), encapçalat llavors per Rovira. A finals de 1944, tot just alliberada Catalunya, Rovira va plantejar la necessitat de crear un moviment socialista català a partir de la consideració que el projecte revolucionari del POUM havia periclitat i que la conversió del PSUC en un partit comunista creava un important espai socialista per omplir. Això provocà una ruptura al POUM, el qual va abandonar el Front i va substituir Josep Rovira per Pere Pagès.
Fundació i primers anys[]
Amb la caiguda de Serra i Sunyer i restauració de la República Catalana, es va reprendre l'activitat política a Catalunya. En aquest escenari va nàixer el Partit Socialista de Catalunya (PSC) el 15 de gener de 1945. El nou PSC aplegava al Reagrupament Socialista liderat per Manuel Serra i al Front de la Llibertat liderat per Josep Rovira així com persones procedents d'ERC, la CGT i el PSUC.
El PSC va ser fundat sobre els principis bàsics de reagrupar les forces socialistes, ser un partit de masses i fer inseparable la consecusió del socialisme de la democràcia. Manuel Serra va ser escollit secretari general del partit, mentre que a la direcció el grup procedent del POUM va tenir un paper protagonista, destacant Josep Rovira. També es va fundar l'organització juvenil liderada per Josep Pallach.
Les tensions entre el PSC i el PSUC varen esclatar aviat. Els comunistes acusaven al llavors nou partit de traïdors i arribistes, tal i com va fer-se palès als discursos de les eleccions de 1945. No obstant això, el PSC va obtenir uns resultats molt superiors dels esperats, consolidant-se com una alternativa al comunisme del PSUC i al liberalisme progressista d'ERC.
Primers Secretaris del PSC[]
1945 - 1954 Manuel Serra i Moret
1954 - 1958 Josep Rovira i Canals
1958 - 1969 Josep Pallach i Carolà
1969 - 1986 Joan Reventós i Carner
1986 - 1998 Josep Maria Obiols i Germà
1998 - 2008 Josep Borrell i Fontelles
2008 - 2010 Carme Chacón i Piqueras
2010 - 2014 Pere Navarro i Morera
2014 - avui Miquel Iceta i Llorenç
Resultats electorals[]
Parlament de Catalunya[]
Eleccions | % vots (posició) | Diputats | +/- | Candidat
- 1945 | 20,82% (3r) | 32 | - | Manuel Serra
- 1949 | 19,90% (3r) | 31 | -1 | Manuel Serra
- 1953 | 18,24% (4t) | 28 | -3 | Manuel Serra
- 1957 | 16,20% (4t) | 25 | -3 | Josep Rovira
- 1961 | 14,33% (4t) | 23 | -2 | Josep Pallach
- 1965 | 15,31% (4t) | 24 | +1 | Josep Pallach
- 1969 | 14,68% (4t) | 23 | -1 | Josep Pallach
- 1973 | 18,63% (3r) | 31 | +8 | Joan Reventós
- 1977 | 18,49% (3r) | 33 | +2 | Joan Reventós
- 1980 | 20,78% (2n) | 38 | +5 | Joan Reventós