Història alternativa Wiki
Advertisement

Regnat de Ferran I (1814–1819)[]

Presidents del Consell[]

Joaquim de Joanes-Coves i Valonga, baró d'Eroles (independent) 1814–1815

Antoine Malet, marquès de Coupigny (independent) 1815-1820

Regnat de Francesc I (1819–1846)[]

Presidents del Consell[]

Joaquim de Joanes-Coves i Valonga, baró d'Eroles (reialista) 1820–1821

Francesc Milans del Bosch i Arquer (liberal) 1821–1822

Francesc Xavier d'Oms i Santa Pau, marquès de Castelldosrius (liberal) 1822–1823

Joaquim de Joanes-Coves i Valonga, baró d'Eroles (reialista) 1823–1824

Josep Maria d'Alòs i Móra, marquès d'Alós (reialista) 1824-1828

Charles d'Espagnac de Cousserans i Cominges, baró de Ramefort (reialista) 1828-1832

Manuel de Llauder i Camín, marquès de la Vall de Ribes (independent) 1832-1835

Ramon Despuig i Saforteza, comte de Montenegro (independent) 1835-1836

Josep Melcior Prat i Solà (liberal) 1836–1837

Ramon Cabrera i Grinyó, marquès del Ter (tradicionalista) 1837–1840

Antoni Barata i Matas (independent) 1840-1843

Joaquim Maximilià Gibert i Alabau (independent) 1843

Ramon Cabrera i Grinyó, marquès del Ter (tradicionalista) 1843–1846

Regnat de Francesc II (1846–1869)[]

Presidents del Consell[]

Joaquim de Gispert i Anglí (progressista) 1846-1847

Manuel Lassala i Solera (independent) 1846–1847

Joaquim de Gispert i Anglí (progressista) 1847-1848

Serafí Maria de Sotto i Abach, comte de Clonard (independent) 1848–1852

Manuel Lassala i Solera (independent) 1852–1853

Ramon Cabrera i Grinyó, marquès del Ter (tradicionalista) 1853–1855

Narcís d'Ametller i Cabrera (progressista) 1855–1856

Rafael Tristany i Parera, comte d'Avinyó (tradicionalista) 1856–1858

Narcís d'Ametller i Cabrera (progressista) 1858–1861

Rafael Tristany i Parera, comte d'Avinyó (tradicionalista) 1861–1862

Ramon Cabrera i Grinyó, marquès del Ter (tradicionalista) 1862–1865

Francesc Savalls i Massot (tradicionalista) 1865–1868

Joaquim Jovellar i Soler (independent) 1868–1869

Segona República (1869–1875)[]

Presidents del Govern Provisional[]

Joan Prim i Prats† (progressista) 1869–1870

Víctor Balaguer i Cirera (progressista) 1870–1872

Josep Anselm Clavé i Camps (progressista) 1872–1873

Estanislau Figueres i Moragues (federalista) 1873

Francesc Pi i Margall (federalista) 1873–1874

Idelfons Cerdà i Sunyer (federalista) 1874–1875

Regnat de Ferran II (1875–1908)[]

Presidents del Consell[]

Melcior Ferrer i Bruguera (conservador) 1875–1878

Francesc de Paula Rius i Taulet (liberal) 1878–1881

Bartomeu Godó i Pié, comte de Godó (liberal) 1881–1884

Francesc Gumà i Ferran (conservador) 1884–1886

Bartomeu Godó i Pié, comte de Godó (liberal) 1886–1890

Josep Maria Rius i Badia (conservador) 1890–1893

Carles Godó i Pié, comte de Godó (liberal) 1893–1898

Josep Balcells i Cortada (liberal) 1898–1899

Ramon de Rocafort i Casamitjana (conservador) 1899–1901

Darius Rumeu i Torrents (liberal) 1901–1903

Antoni Maura i Montaner (conservador) 1903–1905

Pau Torres i Picornell (conservador) 1905

Joaquim Sostres i Rei (liberal) 1905–1907

Antoni Maura i Montaner (conservador) 1907–1909

Regnat de Ferran III (1908–1931)[]

Presidents del Consell[]

Enric Prat de la Riba i Sarrà* (Lliga) 1909–1917

Josep Puig i Cadafalch (Lliga) 1917–1925

Francesc Cambó i Batlle (Lliga) 1925–1930

Joan Maluquer i Viladot (independent) 1930–1931

Tercera República Catalana (1931–actualitat)[]

Presidents de la República[]

Francesc Macià i Llussà* (ERC) 1931–1933

Lluís Companys i Jover† (ERC) 1933–1940

Josep Irla i Bosch (ERC) 1940–1954

Josep Tarradellas i Joan (ERC) 1954–1980

Jordi Pujol i Solell (CDC) 1980–2003

Pasqual Maragall i Mira (ERC) 2003–2007

Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) 2007–2011

Artur Mas i Gavarró (CDC) 2011-2015

Raül Romeva i Roda (ECP) 2015-2021

Pere Aragonès i Garcia (ERC) 2021-2024

Salvador Illa i Roca (PSC) des de 2024

nobiliària de Catalunya

Advertisement